Hom distingeix dos conjunts de sacs aeris: els anteriors i els posteriors. El conjunt de sacs aeris anteriors és format per un sac interclavicular que s’introdueix en els ossos, un parell de sacs cervicals, un a cada costat del coll, i un parell de sacs toràcics anteriors. El conjunt posterior és constituït per un parell de sacs toràcics posteriors, un a cada costat de la punta d’ambdós pulmons, i els sacs abdominals, que s’estenen per l’abdomen. Els sacs aeris posteriors són els encarregats de la inspiració, la qual omple els pulmons i els mateixos sacs gràcies a un conducte que, sortint de la tràquea, travessa cadascun dels pulmons i del qual surten branques que van als uns i als altres. Durant l’expiració, l’aire passa dels sacs posteriors a través dels pulmons, mitjançant bronquis recurrents, i d’ells a l’exterior, de manera que el recorregut de l’aire és màxim i garanteix, per tant, el màxim intercanvi respiratori necessari per a sostenir l’alt metabolisme dels ocells. A més, la cabuda d’aire és superior, i en determinats ocells marins que es cabussen l’aire pot passar de davant a darrere fins que s’acaba l’oxigen. D’altra banda, els sacs aeris disminueixen la densitat de termoregulació interna, sobretot en el sentit de refredament intern, semblantment al realitzat per les glàndules sudorípares. També presenten sacs aeris alguns rèptils, però en aquest cas tenen un paper de defensa, puix que en omplir-se d’aigua augmenten el volum de l’animal.
m
Anatomia animal