sòrab
| sòraba

f
m
Etnologia

Individu d’un poble eslau que habita a la regió de Lusàcia.

És conegut també, en la tradició germànica, amb el nom de vende. El tret que els identifica com a comunitat és, actualment, la llengua sòraba, de la qual als anys noranta hi havia tan sols uns 100 000 parlants. Tanmateix, els sòrabs formen, després dels frisons, la més important minoria etnicolingüística d’Alemanya. Són una reminiscència dels pobles eslaus més occidentals, desplaçats pels germànics en el seu avenç cap a l’Est. Sota l’imperi carolingi foren agrupats en la Marca de Soràbia i foren cristianitzats al segle X. Malgrat la secular dominació germànica, mantingueren llur llengua i llur personalitat diferenciada fins al segle XVIII, en què el nombre de soraboparlants disminuí dràsticament. Al segle XIX, per tal de contrarestar l’assimilació germànica, crearen l’organització ‘Domowina’ (‘Pàtria’). El 1919 reclamaren, inútilment, un règim d’autonomia dins de la República Alemanya; el 1935, també endebades, sol·licitaren de formar un gau dins el Tercer Reich, el qual, d’altra banda, intentà anihilar llur llengua i cultura. El 1949, la RDA els atorgà un cert reconeixement i protecció oficials, que ha continuat després de la reunificació alemanya amb la creació (1991) de la Fundació per al Poble Sòrab.