Hom hi distingeix tres zones principals: la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats. En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis. Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines, en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars; les dorsals, o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics; els seus cims formen sovint les illes. Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots, aquests darrers amb una superfície característica molt aplanada. La zona de les grans profunditats correspon a les fosses abissals o marines ( fossa marina). L’estudi del fons marí se serveix, actualment, de mitjans perfeccionats ( oceanografia). Segons Derruan, la superfície submarina té les proporcions següents: la zona del precontinent (plataforma continental i talús, de 0 a 200 m), equival al 16% del total; els fons oceànics mitjans, de 2 000 a 6 200 m, equivalen al 83%, mentre que les fosses abissals, de més de 6 200 m, n'ocupen l’1%, aproximadament. Les causes que produeixen el relleu submarí tenen un caràcter específic i depenen generalment de la tectònica (plegaments, fractures, erupcions volcàniques, sismes). Els agents del modelatge superficial no intervenen realment en la construcció d’aquest relleu.
m
Geomorfologia
Hidrografia
Perfil esquemàtic del relleu submarí (l’escala horitzontal no és representativa de les distàncies reals)
© Fototeca.cat