Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials. Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal; mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres. Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups: diminutius (et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola), augmentatius (às, assa, arro, arra, ot, ota), noms de persona o d’oficis (er, era, aire, à, ana, astre, astra, ista), noms de cosa relacionats amb el mot primitiu (er, era, ari, aina, al, alla, all, am, ar, at, atge, ada, ia, eria, ís, isme), noms derivats d’adjectius (esa, ícia, or, ura, itat, etat, edat, tat, dat, itud, ud, ia, eria, ària, ió, isme), derivats de verbs (dor, dora, tori, all, et, alles, dures, ment, ció, ança, ença, dissa, dera, dura, alla, im, et, atge, or, ó), adjectius derivats de noms (à, ana, ià, iana, í, ina, enc, enca, ès, esa, esc, esca, ós, osa, at, ada, ut, uda, er, era, ívol, ívola, iu, iua, ista, al, ar, ari, ària, aci, àcia, ic, ica, ífic, ífica, ístic, ística, íac, íaca, oide, i, ia), adjectius derivats de verbs (ós, osa, ant, ent, dor, dora, aire, er, era, tori, tòria, ble, ívol, ívola, iu, iva, dis, dissa), verbs derivats de noms, adjectius i d’altres verbs (ar, ejar, egar, itzar, ificar, itar), etc.
m
Gramàtica