Les taques són regions la temperatura de les quals és uns 1.500 K més baixa que la de les regions veïnes; per tant, no són fosques, sinó que apareixen fosques per contrast. Una taca solar presenta normalment dues zones: una d’interior, que és més fosca i rep el nom d'ombra, i una altra d’exterior, més clara, que l’envolta, anomenada penombra. El diàmetre mitjà de les taques és de 50.000 km, però ocasionalment hom pot observar taques de 130.000 km de diàmetre. Una taca comença normalment com un porus (nom que hom dóna a una taca petita), i al cap de dues o tres setmanes el diàmetre creix fins a aconseguir la dimensió màxima. Després, durant un interval de temps més gran, que pot durar fins a 3 mesos, la taca es va reduint fins a desaparèixer. Aquestes formacions es presenten normalment en parells; aquests parells i les taques individuals es reuneixen en grups que poden arribar a tenir cent elements. La producció d’aquests fenòmens encara no és ben coneguda, però hom admet que tenen relació amb els camps magnètics localment molt intensos (Sol).
f
Astronomia
Taca solar localitzada a la regió activa AR 12192 (octubre 2014)
© NASA