tecodonts

m
pl
Paleontologia

Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures de crani llarg i esvelt, amb forats preorbitals i palatins, amb dents tecodonts i mancats de dents palatines; les extremitats posteriors, més grosses que les anteriors, n’indiquen la tendència a la marxa bípeda.

Probablement de vida amfíbia, eren de règim carnívor i visqueren durant el Triàsic.