terreny

m
Dret

Espai de terra destinat a un ús particular.

Hom en diu terreny obert quan no és tancat ni fitat. El terreny tancat és el que és envoltat per una estacada, una tanca o qualsevol altre element que impedeixi d’entrar-hi, dret que la llei dóna al propietari d’un terreny, però l’obliga a respectar les servituds que graven el terreny. L’entrada en terreny tancat és castigada pel dret penal, com també és considerat delicte la modificació de les estaques o tanques d’un terreny tancat. El terreny fitat és el que d’una manera palesa mostra la prohibició d’entrar-hi sense permís de l’amo. Les lleis de caça consideren vedats els terrenys o les heretats pertanyents al domini particular, de manera que només poden caçar en terreny vedat les persones que tinguin permís escrit de l’amo, consideració que es dóna a totes les propietats, bé que materialment no siguin closes. És terreny franc el que l’estat concedeix lliurement per a l’explotació d’una indústria minera, i terreny de l’estat el que pertany a l’administració pública, que pot concedir-lo a una altra administració pública o a particulars per a practicar-hi treballs d’utilitat pública.