L’aplicació de noms als tàxons de categoria inferior o igual a la de família és feta sempre mitjançant tipus nomenclaturals. L'holotip és l’exemplar que l’autor del tàxon designà o utilitzà com a tipus nomenclatural; mentre existeix regula l’aplicació del nom corresponent. El lectotip és l’exemplar elegit entre el material original com a tipus nomenclatural quan l’autor no designà holotip o quan aquest ha desaparegut. L'isotip és un exemplar duplicat de l’holotip, pertanyent a la recol·lecció original. El sintip és un dels exemplars esmentats originalment per l’autor, quan aquest no designà holotip o quan n'enumerà més d’un. El neotip és un exemplar escollit com a tipus nomenclatural quan ha desaparegut tot el material sobre el qual fou basat el nom del tàxon.
m
Botànica