tasmanià
| tasmaniana

f
m
Etnologia

Individu d’un poble, avui extingit, considerat una subraça dels pobles melanèsids, que habitava l’illa de Tasmània.

Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania. A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc. Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp. Vivien de la caça i de la recol·lecció. Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada. Desconeixien el foc i la ceràmica. Els seus refugis eren paraments d’escorça. S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats. Per raó del baix bagatge cultural, el xoc amb els colons anglosaxons fou duríssim. El 1830 el governador britànic els reuní en una reserva, al lloc més insalubre de Tasmània, on, víctimes d’una tuberculosi, anaren morint. L’últim representant morí el 1876.