Els raigs solars hi cauen verticalment o gairebé verticalment, i la temperatura mitjana del mes fred oscil·la entorn dels 18°C. S'estenen aproximadament d’un tròpic a l’altre —un xic més al N del tròpic de Càncer i un xic més al S del tròpic de Capricorn—. En certa manera, comprenen una gran part de les zones intertropicals. El clima tropical es diferencia del desèrtic i de l’equatorial perquè té una manifesta alternança de pluja i sequedat, és a dir, no és ni sempre plujós, ni sempre sec. Per tant, segons aquest punt de vista, les regions de clima tropical són limitades, d’una banda, per la zona àrida i seca de les pressions subtropicals —deserts del Sàhara i del Kalahari, per exemple—, i, de l’altra, per la zona de clima equatorial característic de regions com l’Amazònia, la cubeta del Congo i Indonèsia. L’estació seca augmenta de l’equador cap als tròpics i minva en direcció contrària; per tant, una regió tropical propera a l’equador és més plujosa que una regió més llunyana. L’àrea tropical té, d’altra banda, una circulació atmosfèrica diferent de l’àrea temperada. Hi ha, en efecte, un flux constant d’aire (alisis) que es desplaça cap a l’equador —des de la zona de les altes pressions subtropicals— en una direcció NE-SW a l’hemisferi nord i SE-NW a l’hemisferi sud.
El clima tropical presenta, però, una certa varietat. Entre els tipus de clima més característics hom pot destacar el sudanès, el senegalès, el de muntanya, el monsònic i el xinès. El primer és força humit (més de 1.000 mm de pluja anual) i es localitza en certes regions del Sudan, al sud del Zaire, la costa est de Madagascar, les Antilles i en indrets de l’altiplà brasiler; el segon, al contrari, es caracteritza per una estació seca molt llarga (indrets del Senegal, de l’Àfrica Oriental, de Sud-àfrica, sectors de Veneçuela, Mèxic, el Brasil, etc). El clima de la Xina del sud (xinès) i del sud-est dels EUA comporta, a més de la complicació tropical-monsònica, la influència de les depressions de les altes latituds i la brusca aparició de fronts freds provinents de l’anticicló siberià o de Manitoba, respectivament. Les illes tropicals presenten també força diferència segons els vessants (cap al vent o sota el vent).
La vegetació tropical s’adapta sobretot a l’existència d’una estació seca. La selva densa de la zona equatorial és substituïda pel bosc clar i la sabana, més o menys herbàcia, arbòria o arbustiva, segons els indrets. Al llarg dels rius cabalosos es refà la selva densa (bosc galeria), aprofitant la humitat ambient. La vegetació és xeròfita als sectors més secs. Cal dir també que, ací i en altres llocs, l’acció de l’home, amb relació a la vegetació, ha estat negativa (boscs cremats per necessitats agrícoles).
La vida animal hi és abundosa i variada. Hom hi troba una gran quantitat d’animals hervíbors (girafes, zebres i gazeles), acompanyats d’un gran nombre de carnívors (lleons, tigres i hienes). Els sòls no són gaire bons (força crostes de laterita); això no obstant, hi ha sòls al·luvials i de descomposició volcànica (basalts en particular) força fèrtils. El règim de rius depèn de l’alternança estacional. Durant l’estació seca perden molta aigua per evaporació i registren, com és natural, els grans cabals durant l’estació plujosa.
El modelat del relleu reflecteix també en certa manera les condicions climàtiques de la zona; entre altres, hom pot citar l’exfoliació característica dels granits, els relleus en inselberg i les formes específiques dels carsts. Són regions força poblades en certs indrets (àrea de clima tropical monsònic), però molt menys en altres (clima més sec).
Una bona part dels habitants es dediquen a les tasques agrícoles (utillatge i tècniques endarrerides), i la industrialització és encara molt reduïda. L’arròs és el cereal bàsic de les poblacions del sud-est asiàtic (clima monsònic), però a l’àrea tropical hom conrea, a més, una gran varietat de plantes, que van des del cafè, te, mill, mandioca, les palmeres oleoginoses, cacau, bananes i altres fruites, fins a les més diverses espècies. Malgrat tot, però, aquesta àrea forma part, en general, del Tercer Món, és a dir, del món subdesenvolupat. El baix nivell de vida, una natalitat molt elevada (excés de població), deficient estructura social (grans desnivells) i sanitària (epidèmies, malalties) i la manca d’escoles, en són, entre d’altres, els exponents més negatius i evidents.