vessant

m
Geomorfologia

En una vall, coster que uneix el tàlveg i la carena.

L’interfluvi és constituït per dos vessants, separats o no per una superfície plana al fons de la vall. Els vessants presenten un aspecte extremament variat, que depèn de l’estructura i la composició litològica del terreny i també, d’una manera especial, del clima i de la vegetació. Hom parla de vessants regulars en el cas de pendents llisos on una capa de regolita emmascara les irregularitats de la roca, i de vessants irregulars quan el coster es barrancós, acinglerat, amb alternança de rosts i escarpaments rocallosos i zones de menor declivitat cobertes de regolita, etc. Quan l’agent erosiu predominant és l’aigua, l’evolució d’un vessant en un terreny litològicament i estructuralment homogeni tendeix a la constitució d’un perfil d’equilibri ( perfil 6), de corbes regulars, convex al socoster, on l’aixaragallament és dispers, i incurvat a la part baixa, on els xaragalls es concentren i l’acció erosiva de l’aigua es fa més intensa.