yao

f
m
Etnologia

Individu d’un poble bantú que habita al S de Tanzània, a Moçambic (entre els rius Rowuma i Lugenda) i al S de Malawi.

En contacte amb tribus de l’interior i amb els àrabs de la costa (s XVIII), establiren un comerç d’esclaus, que els colonitzadors suprimiren encetat el s XIX. Conreadors de cotó, blat de moro i melca, a Malawi han iniciat el conreu del tabac. Habiten en pobles de 75 o 100 persones, sota l’autoritat d’un cap —normalment el primogènit de la germana més gran en línia materna—, que n'és el responsable moral i material. Actualment els yaos —entre 750 000 i un milió— són pràcticament islamitzats.