El fet que, normalment, l’accident de treball es presenti d’una manera brusca és el que, principalment, el diferencia de la malaltia professional. Perquè un accident de treball quedi protegit per la seguretat social cal que entre el treballador i l’empresa hi hagi un veritable contracte de treball, i que hi hagi una relació de causa a efecte entre el treball que es realitza i l’accident sobrevingut. Això no obstant, hom aplica aquest darrer requisit amb un criteri molt ampli; així, són considerats accidents de treball tots els que s’esdevenen anant a la feina o tornant-ne (in itinere), o durant l’exercici de certes funcions sindicals; i hom no considera que la relació de causalitat hagi estat trencada encara que l’accident sigui degut a imprudència professional del treballador o a culpa d’una tercera persona. A causa de la importància que adquiriren d’ençà del maquinisme, els accidents de treball foren un dels primers aspectes de la seguretat social que meresqueren l’atenció dels governs. Bé que al començament les lleis es limitaren a establir l’obligació de l’empresari a indemnitzar el treballador accidentat (a Alemanya, el 1884; a la Gran Bretanya, el 1897; a França, el 1989; a Espanya, el 1900), hom introduí l’obligatorietat d’una assegurança d’accidents de treball que ha permès de fer cada vegada més efectiva i extensa la reparació de les conseqüències dels accidents. Les últimes tendències van en el sentit d’articular aquesta assegurança dins un sistema global de seguretat social que tingui més en compte les conseqüències de l’accident que no pas les causes que l’hagin motivat. Un aspecte molt important és la política de prevenció dels accidents de treball, sobre el qual han estat dictades lleis en diferents estats. L’Organització Internacional del Treball (OIT) ha aprovat diferents convenis i recomanacions internacionals relatius a la prevenció d’accidents de treball a partir del 1921.
m
Economia
Dret del treball