Els acrilats importants són els èsters utilitzats com a monòmers en la fabricació de polímers acrílics. Tots els èsters acrílics són tòxics, especialment els més volàtils, que donen vapors d’olor pungent, irritants i lacrimògens (concentracions màximes tolerables a l’atmosfera: 10 ppm per a l’acrilat de metil, 25 ppm per al d’etil). La presència del grup vinil en llur molècula fa que es polimeritzin espontàniament, raó per la qual solen subministrar-se amb inhibidors (0,1% d’hidroquinona o del seu monoèter metílic; de vegades menys). Llurs reaccions químiques són les típiques dels èsters i dels composts vinílics. Llur fabricació és efectuada pels procediments següents: primer, a partir de l’acetilè, l’òxid de carboni, el níquel carbonil i l’alcohol corresponent (mètode de Reppe). La reacció té lloc a 40-508°C i és molt complexa. Simplificant, hom pot considerar que és:
Un segon procediment, a partir de la β-propiolactona (obtinguda amb cetena i formaldehid), per reacció amb l’alcohol corresponent i deshidratació:
Un tercer procediment, a partir del 2-cianoetanol (obtingut amb òxid d’etolene i àcid cianhídric) per tractament, a 150°C, amb l’alcohol i àcid sulfúric del 75-80%
Alguns acrilats són obtinguts també per esterificació directa de l’àcid o per transesterificació a partir de l’acrilat de metil. La principal aplicació dels acrilats és la fabricació de polímers acrílics. Alguns d’ells són utilitzats també en síntesi orgànica.