Els orígens de l’habitació humana a l’Acròpolis remunten a l’època neolítica, però és a l’època micènica (segle XV aC) que tingué muralla per primera vegada. Al temps de la invasió dòrica hom rebastí la muralla amb blocs ciclopis: és el mur pelàsgic, del qual es conserva algun fragment. El tirà Pisístrat (segle VI aC) i la seva dinastia construïren uns Propileus, però a la seva caiguda les muralles antigues foren enderrocades, cosa que afavorí els perses durant la Segona Guerra Mèdica (segle V aC), que prengueren fàcilment la plaça i la destruïren. Amb les ruïnes, Temístocles rebastí els murs, i gràcies a aquest fet s’han conservat les restes de la decoració del Partenó antic, i la gran sèrie d’estàtues de kórai, o donzelles, d’art arcaic.
El que roman actualment a l’Acròpolis és —llevat de les restes del mur pelàsgic— posterior a la refeta dels murs per Temístocles i per Cimó. Pèricles (mitjan segle V aC), durant el seu govern, féu traslladar el tresor de la confederació de Delos a Atenes, i amb aquest fons es dedicà a construir el conjunt monumental, les restes del qual encara es conserven. Nomenà Fídies cap de les obres, i amb ell col·laboraren altres artistes i arquitectes.
Reconstrucció arqueològica de l’Acròpolis d’Atenes: 1 Partenó, 2 Propileus, 3 pinacoteca, 4 temple d’Atena Nike, 5 Erecteòn, 6 casa de les arrèfores, 7 estàtua d’Atena Prómakhos
© Fototeca.cat
Hom arribava a l’entrada per una via rosta amb escales als costats, que, passats els Propileus, continuava endins fins al Partenó i l’Erectèon, i era el camí de les processons de les festes panatenees. Els Propileus, gran pòrtic d’entrada, foren bastits per Mnèsicles a partir del 437 i restaren sense acabar el 432 per la guerra del Peloponès: el passatge central era compost per dues façanes de sis columnes dòriques, paral·leles, que emmarcaven un mur amb cinc portes i un passadís amb sis columnes jòniques. A dreta i esquerra hi havia altres edificis: la pinacoteca i una cambra ampla, que donava accés al temple d’Atena Nike, construït sobre un baluard de la muralla. Aquest temple és una petita capella d’estil jònic, amfipròstila, feta per Cal·lícrates a partir del 432. Actualment és completament refet llevat del sostre, que no es conserva.
L’Erectèon
Leandro Neumann Ciuffo (CC BY 2.0)
Els Propileus donaven entrada a una esplanada dominada especialment per tres monuments: l’estàtua d’Atena Prómakhos, el Partenó i l’Erectèon. L’estàtua, de bronze i d’uns 15 m de grandària, era obra de Fídies i s’ha perdut. En resten reproduccions en monedes i descripcions. Havia estat inaugurada el 454. El Partenó substituí en el seu estat actual un altre temple més antic que havia sofert dues refetes i restà sense acabar. El centre de culte més important de l’Acròpolis era l’Erectèon, que conservava les relíquies més importants dels déus d’Atenes. Fora del recinte hi havia l’olivera sagrada d’Atena i la tomba de Cècrops. Per la part exterior, i a l’època romana, hom afegí a l’Acròpolis una nova entrada, la porta Beulé, al peu del turó; un monument a Agripa; l’odeó d’Herodes Àtic, que fou construït per a celebrar-hi concerts (mentre el vell teatre de Dionís, també fora de l’Acròpolis, refet moltes vegades, restava per a les representacions), i el gran pòrtic d’Eumenes.
Les excavacions de l’Acròpolis han donat molts materials de l’època micènica ençà, però el descobriment més important ha estat la troballa de les restes de l’Acròpolis anterior a Pèricles, amb la gran col·lecció de kórai i els relleus dels dos frontons successius de l’Hecatòmpedos (o vell Partenó) que han donat nova llum sobre l’art arcaic grec. Tot aquest conjunt es conserva al Museu de l’Acròpolis.
Transcorreguda l’època de domini romà, bizantí i llatí, l’Acròpolis prengué nova importància militar al segle XIV amb l’ocupació dels catalans, que l’anomenaren castell de Cetines. Fou precisament Pere III de Catalunya-Aragó qui signà la carta escrita pel secretari Bernat Miquel on consta el primer elogi de l’Acròpolis fet en temps moderns (“la pus rica joia que al món sia, e tal, que entre tots los reis de crestians envides lo porien fer semblant”). De les fortificacions fetes pels catalans i els florentins restà memòria en el nom de la torre Franca que subsistí fins el 1885. El 1816, una gran quantitat d’obres d’art procedents de l’Acròpolis foren dutes a Anglaterra i es troben actualment al British Museum. El 1830 foren iniciades les recerques arqueològiques, que encara continuen.