Aquests tinents de corregidors foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d’altres viles o ciutats de la mateixa demarcació. Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no. A diferència dels corregidors, sovint militars i gairebé sempre forasters, els alcaldes majors eren lletrats sense excepció i canalitzaren, especialment a partir de mitjan s XVIII, que estigueren a mans de gent del país, les aspiracions polítiques de les classes dirigents catalanes. Tant els corregidors com els alcaldes majors tenien alhora funcions judicials i administratives, però de fet les primeres recaigueren gairebé exclusivament en els alcaldes majors i llurs sentències només podien ésser anul.lades per cassació de l’audiència, independentment del corregidor respectiu, el qual, si volia exercir les seves prerrogatives judicials, havia de fer-ho en condicions especials. La funció de l’alcalde major desaparegué amb l’organització judicial de l’Estat espanyol prevista a les corts de Cadis del 1812.
m
Història