El seu límit septentrional coincideix amb la frontera pirinenca que separa Aragó d’Occitània. El límit occidental coincideix igualment amb la frontera històrica de Navarra (la vall del Roncal ja és lingüísticament basca). El límit oriental és una frontera poc definida al nord de Montsó, que correspon a la zona reconquerida fins al segle XII: entre el català i l’aragonès es troben una sèrie de parlars de transició difícilment atribuïbles a un o altre domini lingüístic; de Montsó cap al sud la frontera occidental del català és molt marcada, però no troba enfront ja el dialecte aragonès arcaic, sinó una zona fortament castellanitzada en època més o menys reculada. Des de Somontano d’Osca i de Barbastre cap al sud, els parlars populars no són més que un parlar castellà amb un substrat de l’aragonès arcaic. Caracteritzen l’aragonès l’accentuació plana dels mots esdrúixols, la diftongació de l’ǒ davant iod ( fuella
, de folia
) i la pèrdua freqüent de les vocals finals e, o
( fuén, cochíns
). Bon nombre de trets consonàntics són comuns als romanços perifèrics peninsulars: conservació de la f
- ( faba
) i dels grups inicials pl-, cl-, fl-
, palatalització de ly, c'l
, etc ( palla
), vocalització de kt, lt
( feito
de factu, muito
de multu
). És igualment característica la conservació de sordes oclusives intervocàliques -p-, -t-, -k-
( melico,
de umbilicu
), així com llur sonorització darrere nasal ( embolla,
d' ampolla
), atribuïbles al substrat preromà. En morfologia i sintaxi destaquen els imperfets en -eba, -iba
, la formació del plural afegint una - s
al singular, bé que aquest acabi en consonant ( cols
), els pronoms jo, tu,
precedits de preposició, la utilització dels adverbis pronominals hi, en,
la conservació etimològica del valor actiu del participi de present, la declinació del participi passat, etc. El vocabulari, que té nombrosos preromanismes, mostra afinitat amb el català i el gascó.
Actualment es troba en procés de substitució lingüística a favor del castellà, llengua clarament majoritària a la zona. Segons l’estudi que el Govern d’Aragó realitzà l’any 2000, hi havia 25.000 parlants a l’alt Aragó, dels quals 13.000 eren parlants inicials. Les institucions principals que promouen aquesta llengua són el Consello d’a Fabla Aragonesa i l’Academia de l’Aragonés.
L’aragonès, juntament amb el català a la Franja de Ponent, gaudeix d’una protecció legal genèrica molt limitada, que hom concretà i en certa manera millorà amb l’aprovació de la Llei de llengües del desembre del 2009. Tanmateix, la seva derogació i substitució per una nova Llei de llengües d’Aragó, al maig del 2013, tornà a sumir-lo en la marginalitat i la pràctica manca de protecció.