Al s. VII, Saragossa era, com Sevilla i Toledo, un centre musical important, del qual hom coneix, gràcies a l’obra d’Ildefons, De Viris illustribus, els noms dels bisbes germans Joan (mort el 631) i Brauli (mort el 651), que treballaren el cant anomenat mossàrab. De Sant Joan de la Penya han arribat catorze folis d’un llibre de cor del s. X amb antífones de la litúrgia hispànica. En aquest monestir fou introduïda la litúrgia romana l’any 1071, i des d’aleshores es difongué a Aragó el cant gregorià i es perdé el mossàrab. A la catedral d’Osca són conservats dos llibres d’aquest temps ja amb notació aquitana: un Hymnarium (fet a Osca, s. XI) i un Prosarium (procedent de Sant Joan de la Penya, s. XII). A partir del s. XVI, les catedrals d’Osca i sobretot de Saragossa, ensems amb el temple del Pilar, donaren peu a una bona producció de música polifònica i d’orgue. L’any 1569, Melchor Robledo fou nomenat mestre de capella de la seu de Saragossa. Osca tingué com a organista, el 1585, el compositor Sebastián Aguilera de Heredia, el qual passà després a la seu de Saragossa. Ens n'han arribat per a orgue: tientos de falsas (o dissonàncies) i versos de l’estil de Cabezón. També es conserva música d’orgue de José Jiménez, organista a Saragossa del 1654 al 1672. Dos compositors aragonesos del s. XVII, que visqueren fora d’Aragó, foren: Juan Blas de Castro (mort el 1634) i Pedro Rimonte. Al principi del s. XVIII, continuant la tradició musical clàssica, foren mestres del Pilar el compositor aragonès Miguel de Ambiela (1700-07) i el català Lluís Serra (1715-19), procedent de Santa Maria del Mar de Barcelona. Francisco Javier García, anomenat Il Spagnoletto, del temps que estudià a Itàlia, mestre a la catedral de Saragossa del 1756 al 1809, introduí a Aragó l’estil operístic italià. Un deixeble seu fou Ramon Félix Cuéllar (1777-1833), el qual conreà la música d’església a Oviedo i a Santiago de Compostela, com ho feren els aragonesos del s. XIX, Nicolás Ledesma (1791-1883) a Bilbao, Domingo Olleta (1819-1895) a Saragossa i Pablo Hernández (1834-1910) a Madrid. Al s. XX, entre els compositors, organistes, directors o estudiosos de la música nascuts a Aragó s’han distingit especialment: Miguel Arnaudas (1869-1935), folklorista; Luis de Aula (1879-1945), compositor de música instrumental; Pablo Luna (1880-1942), sarsuelista; Francisco Calés (1886-1957), compositor de música simfònica; Àngel Mingote (1891-1960), folklorista, i José Artero (1890), musicòleg. Entre la música popular aragonesa sobresurt la del ball de la jota2>, característica del país.
f
Música