Les associacions són grups que existeixen per assolir uns propòsits específics, segons un sistema explícit de normes que determinen clarament la conducta de cada individu. Sociològicament l’associació és una de les formes cabdals de l’estructuració dels grups humans. Hom empra sovint el mot alemany Gesellschaft per a denotar aquest sentit sociològic del terme. La forma de sociabilitat oposada a l’associació és la comunitat (o Gemeinschaft ). Aquesta distinció, esdevinguda clàssica, és de Ferdinand Tönnies. A l’antiga Roma, durant la república, existí una àmplia llibertat d’associació. Constitueix, això no obstant, un precedent del tot excepcional, atès que el dret d’associació és una conquesta molt recent. Amb tot, cal reconèixer la importància, a Europa, del corporativisme professional dels temps medievals, que sovint donà lloc a agrupacions o lligues d’acció política, reconegudes als països de la corona d’Aragó i rigorosament prohibides a Castella pels Trastàmara. La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà del 1789 ignorà el dret d’associació entre els drets fonamentals. En la mentalitat de la Revolució Francesa l’oblit no era casual; hom no volia veure entitats intermèdies entre l’individu i l’estat. Constitueix un mèrit del liberalisme de la fase postrevolucionària la configuració definitiva del dret d’associació, sota la pressió dels moviments socialistes. Un signe del caràcter burgès de la revolució liberal és donat pel reconeixement de la personalitat jurídica a les societats mercantils (França, 1807; Espanya, 1829), abans que a les associacions d’altra mena, que en general s’imposà a Europa arran de l’ampli moviment revolucionari del 1848. El dret d’associació sindical, això no obstant, no fou reconegut fins a la darreria del s XIX (Espanya i França). Actualment tots els països reconeixen el dret d’associació en la seva formulació general —recollit també en la Declaració Universal dels Drets de l’Home (1948)— però en alguns el contingut d’aquest dret és totalment negatiu o sotmès a fortes restriccions, principalment en l’ordre polític i sindical. Els sistemes adoptats per a la regulació de la llibertat d’associació, segons els països, poden ésser reduïts a: autorització prèvia de l’autoritat governativa per a la constitució de l’associació; obligació de donar previ coneixement de la constitució de l’associació, però sense que en calgui l’autorització; llibertat absoluta per a la constitució d’associacions lícites. El dret d’associació és reconegut expressament en l’article 22 de la Constitució espanyola que n'exclou expressament aquelles que persegueixen finalitats o utilitzen mitjans tipificats com a delictes i prohibeix les secretes i les de caràcter paramilitar. Les associacions cal inscriure-les en el registre únicament a efectes de publicitat i sols poden ésser dissoltes o suspeses les seves activitats per sentència judicial.
f
Sociologia
Dret