Als Països Catalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes; hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes. Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous. La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols (bous tancats). Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general, de les comarques pirinenques (Vallespir, sobretot), el País Valencià i les Balears han estat famoses, i algunes d’elles es mantenen vives, molt especialment a les Terres de l’Ebre. A Reus, per Corpus, hom deixava anar un bou guarnit pels carrers (bou enflocat); en altres llocs hom lliga el bou amb una corda i el fa córrer per tot el poble (bou amb corda); també hom fa desfilar el bou pels carrers de la població, en els quals les sortides als carrers laterals han estat tancades, i durant el recorregut la bèstia és fustigada per la gent (bou per la vila). En altres llocs, sobretot del País Valencià, hom desferma un bou que porta als extrems de les banyes unes boles d’estopa enceses (bou de foc o bou embolat). En certes poblacions marítimes la festa és celebrada vora la mar: la gent fuig del perill de la bèstia ficant-se a l’aigua (bous a la mar). La comparsa del bou, altrament, havia figurat en moltes processons de Corpus. D’altres manifestacions folklòriques tenen com a protagonista el bou: messes del bou, en acabar la collita, danses com el contrapàs del bou, per Carnestoltes, etc.
Als Països Catalans, el joc dels bous amb mort cruenta de l’animal no ha estat mai insòlit. Hom en celebrava a Barcelona, a València i a més llocs, ja durant l’edat mitjana, i el costum s’allargà fins al segle XVIII o la primeria del XIX, que fou introduïda la correguda de bous a la castellana (corrida). En les festes antigues els bous solien ésser correguts pels aristòcrates. L’any 2010, arran de la iniciativa legislativa popular per la qual el Parlament prohibí les corrides a Catalunya, fou plantejada una prohibició semblant per als correbous. Finalment, el 22 de setembre de 2010 el Parlament de Catalunya aprovà una llei que regulava aquestes festes, circumscrivint-les als municipis on eren tradició (36 en total, 26 dels quals a les Terres de l’Ebre). S’establia, també, que els animals no serien maltractats, serien sotmesos a control veterinari i que, en cas d’haver-se de practicar el sacrifici de l’animal, es duria a terme en escorxadors autoritzats. Tanmateix, la llei no començà a aplicar-se fins el 2013, i les accions de col·lectius i organitzacions per a prohibir els correbous definitivament han continuat els anys següents, i en alguns municipis hom ha organitzat consultes populars sobre la seva continuïtat.