atri

m
Arquitectura

Pati interior, centre de la casa romana de tradició etrusca, al voltant del qual s’obrien les distintes cambres: a dreta i esquerra, els dormitoris, i al fons, el despatx o tablinum .

Al sostre hi havia una obertura quadrangular, impluvi, que es corresponia amb el compluvi. A l’atri hi havia també el larari. El cap de família hi rebia les visites i els clients, i també hi practicava el culte dels avantpassats. Amb la introducció de les formes arquitectòniques hel·lenístiques, l’atri perdé un poc la seva importància central a la casa en favor del peristil. Amb tot, a les províncies, la casa amb atri continuà essent la fórmula arquitectònica més comuna.