Cristal·litza en forma de llargs prismes ortoròmbics de gust amargant que es fonen entre 114 i 116°C i se sublima a l’alt buit entre 93 i 110°C. Es troba en la belladona, en l’estramoni i en d’altres solanàcies. És extreta d’aquestes plantes per racemització parcial de la forma levogira de la hiosciamina en tractar-la amb àlcalis diluïts, o amb una solució de cloroform calent; hom l’obté també per via sintètica. És emprada com a antídot dels trilons (gasos tòxics emprats amb fins bèl·lics). En farmàcia, generalment hom n'empra les sals solubles, especialment el sulfat neutre, les quals tenen les mateixes accions i indicacions que l’atropina simple. L’atropina pot actuar sobre el sistema nerviós central o sobre el perifèric, segons que sigui administrada en dosis altes o baixes, respectivament. L’excitació del sistema nerviós central provoca alteracions dels centres respiratoris corticals, medul·lars, etc, i si la dosi ha estat particularment alta es produeix irritabilitat, deliri, al·lucinacions, paràlisi i fins la mort. L’acció sobre el sistema nerviós perifèric mena a una paralització parasimpàtica de les estructures innervades per les fibres colinèrgiques postganglionars, amb la qual cosa resten paralitzats els músculs de fibra llisa (i per això hom utilitza l’atropina contra llurs espasmes), i resta minvada la secreció de diverses glàndules. En oftalmologia hom empra l’atropina per la seva acció midriàtica, dilatadora de la pupil·la (exploració de fons d’ull). L’atropina, atesa la seva toxicitat, és poc emprada.
f
Química
Farmàcia
Atropina
©