Les vicissituds històriques del país han fet que més d’un ašug hagi cantat alhora en àzeri, en georgià i en armeni. Malgrat tot, la llengua turca àzeri es desenvolupà des del s XIII i restà definitivament formada al XVI amb Muḥammad Fuẓūlī. El s XI fou el moment d’apogeu de la poesia cortesana en llengua persa. El gran poeta àzeri medieval Nizamī de Gandža pertany al segle següent. Després de la depressió cultural provocada per la invasió dels mongols i el desenvolupament de la poesia religiosa —sufista i khurufusta— als ss XIII i XIV, hom arribà al floriment de la lírica al XV. Des del s XVI i durant el XVII i el XVIII la literatura clàssica començà a trobar una font d’inspiració en la literatura popular, especialment en la poesia lírica i els cants dels ašug, que hom continua conreant avui dia. Des del començament del s XIX, moment en què l’Azerbaidjan passà a formar part de l’imperi rus, adquiriren importància les relacions dels escriptors de l’Azerbaidjan amb els russos enfront dels turcòfils, hom creà cercles literaris, es desenvolupà la poesia satírica i madurà la tendència realista. Les primeres produccions de l' època soviètica resten determinades per les característiques de la literatura política, tant en el teatre com en la poesia (caracteritzada pel seu laconisme i per l’ús de les formes menors de la lírica i del vers lliure), i també en la novel·la. L’any 1926 fou creada l’associació d’escriptors proletaris Gyzyl Galemler (‘Les plomes roges’) i el 1932 la Unió d’Escriptors de la RSS d’Azerbaidjan. Cal recordar alguns noms, com els dels dramaturgs Akhverdov i Vezirov, el poeta Zakir, el poeta i dramaturg Vurgun, el novel·lista i dramaturg Ibragimov, etc.
f
Literatura