Prové de la lixiviació de roques volcàniques bàsiques i granítiques. Durant l’estació humida es produeix la lixiviació de la roca, i durant l’estació seca la solució amb ions lixiviats (sodi, potassi, magnesi, calci) puja a la superfície per capil·laritat i s’evapora. D’aquesta manera el residu és format, principalment, per òxids de ferro i alumini. La bauxita, que ha estat considerada com a espècie mineral fins fa relativament pocs anys, és constituïda per una mescla d’òxids d’alumini hidratats que predominen sobre silicats d’alumini i òxids de ferro i de titani. En realitat, és una roca essencialment formada per tres minerals: hidrargil·lita (Al(OH)3), diàspor (AlOOH) i alumogel (Al2O3nH2O). És un dels principals constituents dels sòls laterítics i primera matèria per a la metal·lúrgia de l’alumini. Li fou donat aquest nom pel fet d’haver estat trobada per primera vegada a Baus (Provença). Les bauxites roges, anomenades així a causa de l’òxid de ferro, són pobres en sílice (menys del 3%) i són les reservades per a la producció d’alumini; les bauxites blanques (amb menys del 10% d’òxid de ferro i del 4% d’òxid de titani) són les emprades en la fabricació de refractaris i abrasius industrials (alundum) i en l’obtenció de ciments especials. La producció de bauxita és considerada dins de la producció d'alumini.
f
Mineralogia i petrografia
bauxita
© Fototeca.cat