Doctor en medicina per l’institut Karolinska (1943) i doctor honorari per la Universitat de Basilea (1960), fou professor en diverses universitats d’Europa i Amèrica del Nord. Publicà molts treballs a partir dels seus estudis sobre l’heparina, l’autooxidació, la formació i el metabolisme del colesterol i dels àcids biliars, i fou especialment conegut per l’isolament de les prostaglandines, així com l’estudi de llur estructura i acció. El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb B.I. Samuelsson i J.R. Vane.