Era fill de Guillem I el Gras i germà de Guillem II Trunnus , amb qui corregnà des del 1052 fins al 1066, data que fou assassinat el seu germà. Del 1066 al 1085 regnà sol, i del 1085 al 1097 corregnà amb el seu nebot Bernat III. No sembla confirmada la llegenda que el feia responsable de la mort del germà. Es féu feudatari de la Santa Seu el 1077; acollí a Besalú el legat pontifici i els prelats expulsats de Girona pel simoníac arquebisbe de Narbona Guifré. Restaurà, per desig del papa Gregori VII i del seu legat Hug Càndid, diversos monestirs dels seus comtats, els quals subjectà a grans abadies d’enllà del Pirineu, com és ara els de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Besalú i Banyoles a la de Sant Víctor de Marsella, política no sempre afortunada. El succeí el seu nebot Bernat III.