El 1112 entrà al monestir de Cister (Cîteaux). El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall (Clairvaux, Aube), del qual esdevingué abat. Fou adversari doctrinal d’Abelard (concili de Sens del 1141) i de Gilbert de la Porrée (concili de Reims del 1148). Polemitzà amb els cluniacencs. Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc (1145). Predicà la segona croada (1145). Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione (adreçat a Eugeni III), De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo, Apologia ad Guillelmum Sancti Theodorici abbatem, De gratia et libero arbitrio i una extensa col·lecció de sermons i epístoles. La font principal de la seva doctrina és la Bíblia. Doctrinalment insisteix en la misericòrdia de Déu expressada en la redempció de Crist, la necessitat de la humilitat i la primacia de l’amor en la vida espiritual. Escriptor d’estil brillant, defensà l’autoritat del papa, recriminà els casos de corrupció dels eclesiàstics i dirigí algunes invectives contra la cúria romana. Alexandre III el canonitzà (1174) i Pius VIII el declarà oficialment doctor de l’Església Catòlica (1830). La seva festa se celebra el 20 d’agost.