El nom fou usat per primera vegada durant el s. XVIII a Prússia, en crear Frederic II (1740) uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn. Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors: el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València, i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya, cos que es mantingué (amb el nom de Regiment, i després, de Batalló, d’Infanteria Lleugera número 8 d’Hostalric) fins al s. XX. D’altra banda, el 1812 les autoritats napoleòniques a Barcelona promogueren la formació d’una Companyia de Caçadors Distingits de Catalunya, amb desertors del camp antinapoleònic (inclosos valons i suïssos), ampliat mesos després amb una altra companyia.
f
m
adj
Militar