Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàl·lics.
La broca helicoidal, que és la més emprada, consta d’un cos cílindric (al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130°) i d’un mànec, cònic o cilíndric, per on és fixada a la màquina, directament en el primer cas, i en el segon per mitjà d’un portabroques. L’angle de la punta depèn del material a foradar i oscil.la entre 60° per al plàstic i 150° per als acers de més duresa; l’angle de l’hèlix oscil.la entre 10 i 30° i en general augmenta amb el diàmetre de la broca. Per a algunes aplicacions especials, les broques helicoidals poden constar de més de dos llavis (generalment tres o quatre). En forats profunds, per tal que el refrigerant arribi a la punta tallant, les broques, anomenades refrigerades, tenen uns conductes interiors que van des del mànec fins a la punta. Les broques helicoidals per foradar fusta tenen la punta plana i a la seva perifèria sobresurten dues ungles amb tall de ganiveta, diametralment oposades, i al seu centre, un apèndix en forma de punta de barrina per iniciar el forat sense que es desviï l’eina.
Broques planes per a fusta
© Corel
La broca plana serveix també per a foradar fusta, i té els mateixos apèndixs de tall que la broca helicoidal, però el seu cos és pla tret de la tija que serveix per a emmanegar-la. El mànec d’una broca per a fusta pot ésser cilíndric, per a muntar-la dins d’un portabroques, o de secció quadrada, amb una certa conicitat cap a la punta, per a muntar-la en un filaberquí.
La broca per a canons és emprada per a practicar forats profunds, i el seu nom és degut al fet d’ésser particularment adequada per a foradar el canó de les armes de foc. Generalment és cilíndrica, amb una sola ranura longitudinal (de secció angular amb una obertura d’uns 100°) i una punta de tall postissa que és una pastilla de carburs metàl.lics sinteritzats; el refrigerant penetra a pressió per uns conductes interiors i, a més de lubrificar el tall, expulsa la ferritja a través de la ranura.