Es considera que moderà, en part, el comportament impulsiu d’aquests. Fou cap de la conspiració dirigida per Agripina amb el fi de donar l’imperi al seu fill Neró en morir Claudi. Dirigí una política de col·laboració amb el senat que contrarestà la influència dels favorits de Claudi. L’evolució particular de Neró anà separant l’emperador de les actituds mantingudes per Burre i Sèneca, i amb l’assassinat d’Agripina, Burre caigué en desgràcia i morí (62 dC).