El bust ha esdevingut un gènere que, segons les èpoques i els estils, ha adoptat amb preferència una forma i unes mesures determinades. Bé que hi pot haver busts per mutilació, és a dir, com a fragment d’una escultura de cos sencer, llur importància està en el fet d’ésser un tipus especial de disciplina escultòrica. Històricament, la seva existència apareix reduïda al món europeu, bé que hom pot trobar busts a Egipte (el de Nefertiti, per exemple). A Grècia (el de Pèricles, de Crèsiles), i sobretot a Roma, el bust adquireix una autonomia plena, al servei del retrat, basant-se en les imagines maiorum . Després del segle V dC s’anà perdent la tradició (bé que foren freqüents els busts reliquiari, sovint d’argent i esmalts), no revitalitzada fins al segle XV, amb Donatello i el seu bust de Nicollò da Uzzano, el qual inicià un nou corrent summament fèrtil en exemples, que, des del Renaixement, al llarg del Barroc i del segle XIX, arriba fins avui.
m
Escultura
Bust policrom, retrat escultòric de Nefertiti (segle XIV aC), esposa d’Akhenaton i reina d’Egipte (Museu de Berlín)
© Corel Professional Photos
Escultura que només presenta el cap i la part superior del cos.