Era un calendari lunar amb un any de dotze mesos, alternativament de 29 i 30 dies. A partir del s V hom hi afegí un tretzè mes, intercalació que fou prohibida per Mahoma. Per tal com la durada mitjana de la llunació sobrepassa en quaranta-vuit minuts la durada mitjana del mes lunar musulmà, es produeix una diferència que obliga a afegir onze dies en cada transcurs de trenta anys civils que formen el cicle; hi ha dinou anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies (anomenats anys abundants ), que ocupen el número d’ordre 2, 5, 7, 10, 13, 16, 18, 21, 24, 26 i 29. Per cada 33 anys civils gregorians transcorren 34 anys civils musulmans. Actualment, en els països musulmans, i especialment en els àrabs, el calendari musulmà és usat ensems amb el calendari gregorià. Hom troba la correspondència entre el número d’ordre de l’any civil musulmà i el de l’any civil gregorià amb les fórmules següents:
