L’arquitectura califal presenta una sèrie de característiques que troben llur expressió cabdal en l’ampliació de la mesquita de Còrdova per ‘Abd al-Raḥmān III, al-Hakam II i al-Manṣūr, i en la ciutat de Madināt al-Zahrā’. En primer lloc cal destacar-ne la determinació d’un cànon constructiu propi, emprat en relacions numèriques enteres, mesurats en terços de mòdul, i que en el cas dels capitells trobà un ressò a Catalunya (Ripoll, cripta de la catedral de Vic). Hom introdueix els arcs lobulats i els arcs encreuats, en els quals la funció estructural de suport de les voltes és dissimulada per una aparença decorativa per mitjà de les xapades, com també la utilització de voltes de nervis no encreuats al centre, d’extensa influència en els arts musulmà (Cristo de la Luz, Toledo), romànic i àdhuc barroc. Les columnes, en general, manquen de base i presenten uns capitells inspirats llunyanament en els corintis. És utilitzat sistemàticament un arc de ferradura amb alçada peraltada al semiradi, llinda totalment adovellada, extradós descentrat i punt de convergència de les dovelles al centre de la línia d’impostes. L’ornamentació és luxosa, aconseguida mitjançant l’aplicació de plaques de gres o de marbre, i sobretot d’escaiola, amb relleus vegetals i epigràfics. Quant a l’escultura, són característics els capitells i les piles de marbre ornamentats amb figuració zoomòrfica.
m
Art