Es caracteritza pel retorn a formes clàssiques, per la persistència de temes merovingis, l’adaptació de temes irlandesos i l’assimilació d’idees provinents de Bizanci i d’Orient pel nord d’Itàlia. En arquitectura, l’art carolingi introduí les esglésies amb pòrtic i torres frontals (Corvey, Westfàlia, 885), les criptes situades quasi al mateix nivell de la nau (Saint-Germain d’Auxerre), els deambulatoris i els pilars cruciformes que preparen la volta. Cal destacar la capella rodona d’Aquisgrà i les basíliques de Saint-Denis (775), Fulda (819) i Centula (Saint-Riquier, Picardia, 799). No s’ha conservat cap mostra d’escultura monumental. Els capitells són corintis o composts. Els motius decoratius formen entrellaçats d’origen oriental o irlandès. L’únic cicle complet de pintures murals conservades, amb escenes de l’Antic Testament i del Nou, és a Müstair (Grisons), però a la cripta de Saint-Germain d’Auxerre hi ha escenes de la vida de sant Esteve. Els mosaics d’Aquisgrà, de Germigny-des-Prés (Orleanès), fets fer pel Teodulf, bisbe d’Orleans, de Saint-Quintin (Picardia) i de Sant Marçal de Llemotges, són testimonis de la utilització d’aquesta tècnica. La forma d’art més ben conservada ha estat la miniatura. Entre les escoles de la cort, l’evangeliari de Godescalc (780) representa un primer assaig bizantinitzant sense continuació. Després dels evangeliaris dits d’Ada, un segon nucli entorn d’Eginard produí els evangeliaris de Saint-Médard de Soissons (827), de caràcter clàssic. L’escola d’Ebbon treballà a Reims en el saltiri d’Utrecht (830), de tendència hel·lenística, fins que l’arquebisbe Hincmar portà l’escola a Tours per tal de crear-hi la primera Bíblia de Carles el Calb (833) i retrobar la sobrietat antiga. Durant la segona meitat del s IX, amb l’escola de Drogon a Metz, les imatges a tota plana desaparegueren i deixaren pas a les inicials historiades. Entre les escoles regionals sobresurt la de Sankt Gallen. L’orfebreria produí obres de gran riquesa i filigrana, com l’altar d’or de Sant Ambròs de Milà (850). De la influència que l’art carolingi exercí a Catalunya, se n'han conservat pocs vestigis: l’estructura de l’església de Sant Pere de les Puelles de Barcelona (945), el sentit de grandiositat i distribució de l’espai en alguns edificis, com Cuixà (974), la forma coríntia d’alguns capitells i, sobretot, els entrellaçats decoratius d’origen oriental (impostes de l’atri de Sant Sadurní i capitells de Sant Pere de les Puelles), que també arribaren a través del món musulmà i alguns dels quals perduraren fins a l’època romànica.
m
Art