corrent continu

m
Electrònica i informàtica

Corrent elèctric constant.

Té sempre el mateix sentit i la seva intensitat és constant o bé varia lleugerament entorn d’un valor constant formant una petita ondulació. Els generadors electroquímics (piles, bateries, etc) i les dinamos són els principals generadors de corrent continu. Per a transformar el corrent altern en continu són emprats els convertidors o, més correntment, els rectificadors. Al començament de la utilització de l’energia elèctrica fou emprat el corrent continu per a les xarxes de distribució, però actualment és emprat exclusivament el corrent altern, i el corrent continu només ho és en alguns casos especials, com electròlisi, tracció elèctrica, circuits electrònics, etc, gairebé sempre, però, produït a partir de corrent altern. Hom ha fet algunes proves de transport d’energia elèctrica en corrent continu a tensions molt altes (entre 500 kV i 1 000 kV) i a llarga distància. L’estudi teòric del corrent continu és relativament senzill en règim permanent; les propietats dels circuits són expressades per la llei d’Ohm, les de Kirchhoff, la de Joule, etc.