Si bé són en estudi o en forma de prototipus diversos procediments d’ús de l’energia nuclear, industrialment parlant, totes les centrals nuclears en funcionament o en construcció tenen com a font d’energia la despresa en la fissió, principalment de l’urani, en un reactor nuclear. Per tant, els diferents tipus de centrals nuclears són conseqüència de l’elecció dels factors essencials que componen un reactor: el combustible nuclear, el moderador (en el cas dels reactors tèrmics) i el refrigerant; això fa que hi hagi 16 tècniques diferents, les més emprades de les quals són: urani enriquit com a combustible, i aigua bullent com a moderador i refrigerant (dita BWR); urani natural com a combustible i deuteri bullent o a pressió com a moderador i refrigerant (dites BHWR i PHWR, respectivament); urani natural com a combustible, aigua com a moderador i aigua a pressió com a refrigerant (PWR); urani natural i òxid de tori com a combustible, grafit com a moderador i heli com a refrigerant (dita HTR o HTGR), urani enriquit com a combustible, grafit com a moderador i diòxid de carboni com a refrigerant (dita GGR) i urani natural i òxid de plutoni com a combustible, sense moderador, i sodi líquid com a refrigerant (dita LMFBR). Amb les dues primeres tècniques hom equipa actualment prop del 70% de les centrals nuclears en funcionament.
Als Països Catalans hom ha construït les centrals d’Ascó (Ascó I [930 MWe] i Ascó II [930 MWe]), amb reactor de tipus PWR; Vandellòs (Vandellòs I [500 MWe]), clausurada el 1989; i Cofrents (975 MWe), amb reactor de tipus BWE i Vandellòs II de 970 MWe, ambdues amb reactor de tipus PWR.
Vista aèria de les centrals nuclears d’Ascó (Ribera d’Ebre)
© Fototeca.cat