cili

pestanya vibràtil
m
Biologia

Parameci (Paramoecium caudatum) en el qual s’observen els cilis en el seu exterior

Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules, tant d’éssers unicel·lulars com d’éssers pluricel·lulars animals o vegetals.

Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits (5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre). La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèl·lula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior. La tija ciliar és recoberta per la membrana cel·lular. La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima. Les funcions del cili són la contracció i la conducció. Amb la primera, el moviment coordinat dels ciliats permet el desplaçament dels protozous ciliats i el transport de mucositats i partícules per la superfície dels epitelis ciliats. Amb la segona, els cilis, mitjançant la membrana cel·lular, que els embolica, transmeten impulsos del medi a l’interior. Sembla que la contracció del cili va lligada a les seves dues fibres centrals, puix que un cili únicament conductor no les presenta.