comarca

f
Dret administratiu

Les comarques de Catalunya (2015)

© ICC

A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis. 

El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent. La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca. Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats. El nombre de representants del consell comarcal oscil·la entre 19 i 39, segons els residents a la comarca. Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen competències sobre urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, ensenyament, esport i medi ambient i poden presentar proposicions de llei al Parlament català.

El territori de Catalunya (províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) fou dividit en 38 comarques l’any 1936 per un decret del govern de la Generalitat de Catalunya, seguint el projecte presentat per la ponència per a l’estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, creada el 1931, en què les comarques s’establiren a partir dels centres de mercat. Aquesta demarcació administrativa tingué vigència fins el 1939, que fou suprimida pel franquisme.

Restablerta la Generalitat de Catalunya (1977), aquesta institució adoptà, l’any 1987, la divisió territorial de la Generalitat republicana, si bé conferí a la comarca el caràcter d’ens local, a diferència de la divisió del 1936, en què era tractada com una simple divisió administrativa. Posteriorment el mapa comarcal es modificà per tal de crear (1988) tres comarques noves (Pla de l’Estany, Pla d’Urgell i Alta Ribagorça) i de modificar (1990) les demarcacions d’algunes altres. L’any 2015 el Parlament de Catalunya aprovà la creació de la quaranta-dosena comarca, el Moianès, segregada del Vallès Oriental, el Bages i Osona. 

Divisions comarcals de Catalunya

Autor Any Nombre de comarques Característiques
Francesc Calça 1588 7 Només conegudes per una referència de Pere Gil.
Onofre Manescal 1597 56 Regions, comarques i contrades geogràfiques, amb una forta influència de les jurisdiccions.
Pere Gil 1600 53 Primera versió: demarcacions principals i secundàries; la influència jurisdiccional hi és menys marcada; dóna la relació detallada dels pobles que integren cada demarcació.
23 Segona versió: "climes o comarques o parts de la terra", de tipus pluricomarcal.
Francesc Diago 1604 Divisió jurisdiccional teòrica, no referida a la situació aleshores vigent, ni a una d'anterior. Cita una vintena de comarques amb el nom tradicional.
Andreu Base 1629 48 Només cita 18 de les 48 parts en que diu que es divideix la terra catalana.
Esteve de Corbera 1628 56 Pràcticament igual a la d'Onofre Manescal.
Josep Aparici 1708 30 Visió similar als anteriors, bé que amb una major influència funcional.
Antoni Cebriá Costa 1864 28 Primera divisió plantejada amb finalitat de localització territorial. Identifica comarques, vegueries i sots-vegueries.
Antoni Aulèstia i Pijoan 1887 31 No dóna predomini als factors tradicionals. Hom el pot considerar "el pare" de la comarca natural.
Assemblea de la Unió Catalanista a Manresa 1892 40 Hi són anticipades fórmules d'estructura i funcionals posteriorment acceptades.
Francesc Flos i Calcat 1896 42 Divisió natural del territori publicada en la seva ; relacionada amb la de l'assemblea de Manresa. El 1907 hi féu algunes variacions en publicar la seva Nomenclatura de Catalunya, i edità un mapa.Geografia de Catalunya; relacionada amb la de l'assemblea de Manresa. El 1907 hi féu algunes variacions en publicar la seva Nomenclatura de Catalunya, i edità un mapa.
Esteve Sunyol 1897 43 Primer dels estudis amb intencionalitat essencialment funcional. Delimita les comarques en els sistemes orogràfic i hidrogràfic, però les centra al voltant de nuclis de població amb capacitat administrativa i de serveis.
Norbert Font i Sagué 1897 36 La Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya, premiat als jocs florals del 1897, fou l'estudi més considerable fet fins aleshores; basat, fins a cert punt, en l'obra de Pere Gil.
Centre Excursionista de Catalunya 1898 Crida per a organitzar un pla d'estudis de les comarques catalanes. La lentitud del mètode adoptat restà eficàcia al projecte, però en fomentà l'aparició d'altres.
Assemblea de la Unió Catalanista de Barcelona 1904 Adopció, de fet, de la divisió d'Esteve Sunyol, amb alguna modificació.
Diccionari de la llengua catalana d'editorial Salvat 1904-10 35 D'autor desconegut, representa una certa regressió en alguns punts i anticipa solucions futures en d'altres.
Eduard Brossa 1904 Mapa, atribuït a l'any 1904, on figura la denominació de les principals comarques, sense delimitar-les.
Francesc Carreras i Candi 1907 36 De caràcter historicista, amb forta subjecció als criteris jurisdiccionals. En publicar la Geografia de Catalunya, des del 1913, es basà en l'esquema per províncies i partits judicials; alguns dels volums provincials contenen l'opinió sobre el problema comarcal dels respectius autors.
Joan Pardina i els congressos excursionistes 1907-12 Acció col·lectiva de tots els centres excursionistes, proposada per Joan Pardina, del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. El pla no reeixí, però en resultaren alguns treballs de base.
Joan Cadevall 1915 Establerta a Flora de Catalunya, amb la finalitat d'estudiar la botànica, es limita estrictament al paisatge natural. L'obra s'allargà fins el 1936 i, doncs, els seus criteris fluctuen.
Pere Pagés i Rueda 1919 25 Criteri personal i molt tradicional.
Mariá Faura i Sans 1919 19 Criteri geològic; subdivisions secundàries de caràcter més pròpiament comarcal.
César August Torras 1919 Conferència en què definí les unitats comarcaIs amb un encert com mai no s'havia assolit encara. A les seves importants monografies comarcaIs (El Pirineu Català) seguí un criteri més tradicional.
Serveis Zootècnics de l'Escola Superior d'Agricultura 1920 Destinada a l'organització de concursos de bestiar; reflecteix l'estat de les investigacions a l'època.
Ernest Moliné i Brasés 1920 33 Mapa, publicat a la reedició de la Història de Catalunya d'Aulèstia i Pijoan, amb una divisió de caire tradicional.
Antoni Rovira i Virgili 1922 Resum dels estudis existents, publicat a la Història nacional de Catalunya.
Pere Blasi 1922 39 Publicada per l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, obtingué gran difusió. De línia tradicional, es desviava, però, del camí de Font i Sagué. Influí en estudis posteriors.
Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya 1922 Materials d'una enquesta de la facultat de filosofia i lletres de Barcelona; han restat inèdits.
Josep M. Rendé 1924 37 lnstrument de treball del Servei d'Acció Social Agrari de la Mancomunitat. És la més funcional de totes les fins aleshores existents. Definia cada comarca, relacionava tots els municipis integrats i hi afegia un mapa.
Estudi de La masia catalana 1926 43 Treball de base per a la localització geogràfica de les masies registrades en l'estudi; tendia a fragmentar les comarques. Restà inèdit.
Àlbum Meravella 1927-35 40 Reflecteix els criteris dels diferents autors sobre cada comarca. L'obra, dirigida per Pere Pujol, creà la seva pròpia divisió, basada en la de Pere Blasi i en alguna de les solucions de César August Torras.
Estat Català 1929 40 Confeccionada per a l'assemblea celebrada a l'Havana. Sembla seguir la divisió comarcal de Pere Bla.
Diccionari Enciclopèdic de la llengua catalana d'editorial Salvat 1930 35 Comarques més polaritzades que no pas les del Diccionari del 1904. D'autor desconegut.
Antoni Gallardo i Garriga 1931 Estudi teòric que, basat en la definició de comarca natural, destaca l'existència de zones marginals, sense fer cap proposta de delimitació, n'analitza les existents.
Nomenclàtor del Centre Excursionista de Catalunya 1931 41 Compilació de dades que segueix com a base l'estudi de Font i Sagué, però incorporant-hi idees d'uns altres treballs.
Pau Vila 1931 29 lnterpretació funcional de la comarca, amb Junció administrativa. Fou el segon volum de la "Biblioteca d'Estudis Comarcals" publicats per la Casa del Vallès des del 1930.
Ponència de la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya 1931 La primera etapa de la ponència fou l'enquesta que resumia tots els criteris, opinions particulars i estudis realitzats.
Joaquim Pla i Cargol 1932 32 Publicada en un manual escolar; tradicional però diferent de les anteriors del mateix caràcter.
Francesc Blasi i Vallespinosa 1932 Com a conseqüència dels treballs de la Ponència de la Divisió Territorial, publicà El problema de les comarques catalanes, centrat al sud del Principal.
Ponència de la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya 1932 28 Demarcacions essencialment administratives, de contingut supracomarcal. Projecte desestimat.
Ponència de la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya 1932 38 Més fraccionada que el projecte primitiu, intentant solucions alternatives i agrupant les demarcacions en una unitat superior o intermèdia (vegueria o regió).
Lluís Creus i Vidal 1933 Modificació de la proposta anterior en l'agrupament de les comarques en demarcacions superiors.
Decret de Divisió Territorial de Catalunya 1936 38 És en essència la divisió proposada el 1932 per la Ponència de la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya. Vigent fins el 1939. La Generalitat l'adoptà l'any 1987.
Pere Blasi 1954 31 Amb Les terres catalanes donà una nova versió pròpia de la divisió del 1922. Recollia la divisió fixada el 1932.
Llei del Parlament de Catalunya 1987 38 Recollia la divisió fixada el 1932.
Llei del Parlament de Catalunya 1988 41 Es creen les comarques del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagora.
Llei del Parlament de Catalunya 1990 41 Modificació dels límits de 22 comarques i canvi en l'adscripció comarcal de 19 municipis.
Llei del Parlament de Catalunya 2015 42 Creació de la comarca del Moianès.