El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent. La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca. Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats. El nombre de representants del consell comarcal oscil·la entre 19 i 39, segons els residents a la comarca. Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen competències sobre urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, ensenyament, esport i medi ambient i poden presentar proposicions de llei al Parlament català.
El territori de Catalunya (províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) fou dividit en 38 comarques l’any 1936 per un decret del govern de la Generalitat de Catalunya, seguint el projecte presentat per la ponència per a l’estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, creada el 1931, en què les comarques s’establiren a partir dels centres de mercat. Aquesta demarcació administrativa tingué vigència fins el 1939, que fou suprimida pel franquisme.
Restablerta la Generalitat de Catalunya (1977), aquesta institució adoptà, l’any 1987, la divisió territorial de la Generalitat republicana, si bé conferí a la comarca el caràcter d’ens local, a diferència de la divisió del 1936, en què era tractada com una simple divisió administrativa. Posteriorment el mapa comarcal es modificà per tal de crear (1988) tres comarques noves (Pla de l’Estany, Pla d’Urgell i Alta Ribagorça) i de modificar (1990) les demarcacions d’algunes altres. L’any 2015 el Parlament de Catalunya aprovà la creació de la quaranta-dosena comarca, el Moianès, segregada del Vallès Oriental, el Bages i Osona.
Divisions comarcals de Catalunya
Autor | Any | Nombre de comarques | Característiques |
---|---|---|---|
Francesc Calça | 1588 | 7 | Només conegudes per una referència de Pere Gil. |
Onofre Manescal | 1597 | 56 | Regions, comarques i contrades geogràfiques, amb una forta influència de les jurisdiccions. |
Pere Gil | 1600 | 53 | Primera versió: demarcacions principals i secundàries; la influència jurisdiccional hi és menys marcada; dóna la relació detallada dels pobles que integren cada demarcació. |
23 | Segona versió: "climes o comarques o parts de la terra", de tipus pluricomarcal. | ||
Francesc Diago | 1604 | Divisió jurisdiccional teòrica, no referida a la situació aleshores vigent, ni a una d'anterior. Cita una vintena de comarques amb el nom tradicional. | |
Andreu Base | 1629 | 48 | Només cita 18 de les 48 parts en que diu que es divideix la terra catalana. |
Esteve de Corbera | 1628 | 56 | Pràcticament igual a la d'Onofre Manescal. |
Josep Aparici | 1708 | 30 | Visió similar als anteriors, bé que amb una major influència funcional. |
Antoni Cebriá Costa | 1864 | 28 | Primera divisió plantejada amb finalitat de localització territorial. Identifica comarques, vegueries i sots-vegueries. |
Antoni Aulèstia i Pijoan | 1887 | 31 | No dóna predomini als factors tradicionals. Hom el pot considerar "el pare" de la comarca natural. |
Assemblea de la Unió Catalanista a Manresa | 1892 | 40 | Hi són anticipades fórmules d'estructura i funcionals posteriorment acceptades. |
Francesc Flos i Calcat | 1896 | 42 | Divisió natural del territori publicada en la seva ; relacionada amb la de l'assemblea de Manresa. El 1907 hi féu algunes variacions en publicar la seva Nomenclatura de Catalunya, i edità un mapa.Geografia de Catalunya; relacionada amb la de l'assemblea de Manresa. El 1907 hi féu algunes variacions en publicar la seva Nomenclatura de Catalunya, i edità un mapa. |
Esteve Sunyol | 1897 | 43 | Primer dels estudis amb intencionalitat essencialment funcional. Delimita les comarques en els sistemes orogràfic i hidrogràfic, però les centra al voltant de nuclis de població amb capacitat administrativa i de serveis. |
Norbert Font i Sagué | 1897 | 36 | La Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya, premiat als jocs florals del 1897, fou l'estudi més considerable fet fins aleshores; basat, fins a cert punt, en l'obra de Pere Gil. |
Centre Excursionista de Catalunya | 1898 | Crida per a organitzar un pla d'estudis de les comarques catalanes. La lentitud del mètode adoptat restà eficàcia al projecte, però en fomentà l'aparició d'altres. | |
Assemblea de la Unió Catalanista de Barcelona | 1904 | Adopció, de fet, de la divisió d'Esteve Sunyol, amb alguna modificació. | |
Diccionari de la llengua catalana d'editorial Salvat | 1904-10 | 35 | D'autor desconegut, representa una certa regressió en alguns punts i anticipa solucions futures en d'altres. |
Eduard Brossa | 1904 | Mapa, atribuït a l'any 1904, on figura la denominació de les principals comarques, sense delimitar-les. | |
Francesc Carreras i Candi | 1907 | 36 | De caràcter historicista, amb forta subjecció als criteris jurisdiccionals. En publicar la Geografia de Catalunya, des del 1913, es basà en l'esquema per províncies i partits judicials; alguns dels volums provincials contenen l'opinió sobre el problema comarcal dels respectius autors. |
Joan Pardina i els congressos excursionistes | 1907-12 | Acció col·lectiva de tots els centres excursionistes, proposada per Joan Pardina, del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. El pla no reeixí, però en resultaren alguns treballs de base. | |
Joan Cadevall | 1915 | Establerta a Flora de Catalunya, amb la finalitat d'estudiar la botànica, es limita estrictament al paisatge natural. L'obra s'allargà fins el 1936 i, doncs, els seus criteris fluctuen. | |
Pere Pagés i Rueda | 1919 | 25 | Criteri personal i molt tradicional. |
Mariá Faura i Sans | 1919 | 19 | Criteri geològic; subdivisions secundàries de caràcter més pròpiament comarcal. |
César August Torras | 1919 | Conferència en què definí les unitats comarcaIs amb un encert com mai no s'havia assolit encara. A les seves importants monografies comarcaIs (El Pirineu Català) seguí un criteri més tradicional. | |
Serveis Zootècnics de l'Escola Superior d'Agricultura | 1920 | Destinada a l'organització de concursos de bestiar; reflecteix l'estat de les investigacions a l'època. | |
Ernest Moliné i Brasés | 1920 | 33 | Mapa, publicat a la reedició de la Història de Catalunya d'Aulèstia i Pijoan, amb una divisió de caire tradicional. |
Antoni Rovira i Virgili | 1922 | Resum dels estudis existents, publicat a la Història nacional de Catalunya. | |
Pere Blasi | 1922 | 39 | Publicada per l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, obtingué gran difusió. De línia tradicional, es desviava, però, del camí de Font i Sagué. Influí en estudis posteriors. |
Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya | 1922 | Materials d'una enquesta de la facultat de filosofia i lletres de Barcelona; han restat inèdits. | |
Josep M. Rendé | 1924 | 37 | lnstrument de treball del Servei d'Acció Social Agrari de la Mancomunitat. És la més funcional de totes les fins aleshores existents. Definia cada comarca, relacionava tots els municipis integrats i hi afegia un mapa. |
Estudi de La masia catalana | 1926 | 43 | Treball de base per a la localització geogràfica de les masies registrades en l'estudi; tendia a fragmentar les comarques. Restà inèdit. |
Àlbum Meravella | 1927-35 | 40 | Reflecteix els criteris dels diferents autors sobre cada comarca. L'obra, dirigida per Pere Pujol, creà la seva pròpia divisió, basada en la de Pere Blasi i en alguna de les solucions de César August Torras. |
Estat Català | 1929 | 40 | Confeccionada per a l'assemblea celebrada a l'Havana. Sembla seguir la divisió comarcal de Pere Bla. |
Diccionari Enciclopèdic de la llengua catalana d'editorial Salvat | 1930 | 35 | Comarques més polaritzades que no pas les del Diccionari del 1904. D'autor desconegut. |
Antoni Gallardo i Garriga | 1931 | Estudi teòric que, basat en la definició de comarca natural, destaca l'existència de zones marginals, sense fer cap proposta de delimitació, n'analitza les existents. | |
Nomenclàtor del Centre Excursionista de Catalunya | 1931 | 41 | Compilació de dades que segueix com a base l'estudi de Font i Sagué, però incorporant-hi idees d'uns altres treballs. |
Pau Vila | 1931 | 29 | lnterpretació funcional de la comarca, amb Junció administrativa. Fou el segon volum de la "Biblioteca d'Estudis Comarcals" publicats per la Casa del Vallès des del 1930. |
Ponència de la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya | 1931 | La primera etapa de la ponència fou l'enquesta que resumia tots els criteris, opinions particulars i estudis realitzats. | |
Joaquim Pla i Cargol | 1932 | 32 | Publicada en un manual escolar; tradicional però diferent de les anteriors del mateix caràcter. |
Francesc Blasi i Vallespinosa | 1932 | Com a conseqüència dels treballs de la Ponència de la Divisió Territorial, publicà El problema de les comarques catalanes, centrat al sud del Principal. | |
Ponència de la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya | 1932 | 28 | Demarcacions essencialment administratives, de contingut supracomarcal. Projecte desestimat. |
Ponència de la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya | 1932 | 38 | Més fraccionada que el projecte primitiu, intentant solucions alternatives i agrupant les demarcacions en una unitat superior o intermèdia (vegueria o regió). |
Lluís Creus i Vidal | 1933 | Modificació de la proposta anterior en l'agrupament de les comarques en demarcacions superiors. | |
Decret de Divisió Territorial de Catalunya | 1936 | 38 | És en essència la divisió proposada el 1932 per la Ponència de la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya. Vigent fins el 1939. La Generalitat l'adoptà l'any 1987. |
Pere Blasi | 1954 | 31 | Amb Les terres catalanes donà una nova versió pròpia de la divisió del 1922. Recollia la divisió fixada el 1932. |
Llei del Parlament de Catalunya | 1987 | 38 | Recollia la divisió fixada el 1932. |
Llei del Parlament de Catalunya | 1988 | 41 | Es creen les comarques del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagora. |
Llei del Parlament de Catalunya | 1990 | 41 | Modificació dels límits de 22 comarques i canvi en l'adscripció comarcal de 19 municipis. |
Llei del Parlament de Catalunya | 2015 | 42 | Creació de la comarca del Moianès. |