comissari polític

f
m
Història

Individu encarregat pel poder civil o per un partit revolucionari de l’organització, del manteniment de la fidelitat als principis ideològics i del control global dins les forces armades, durant les èpoques revolucionàries.

Hom en troba precedents als exèrcits de Cromwell i entre els revolucionaris de la França del 1789, però on els comissaris polítics prenen veritable importància és a la Unió Soviètica, com a delegats del partit comunista durant la Revolució. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) tingueren un paper important dins l’exèrcit republicà, havent estat creat pel govern de Largo Caballero el Comisariado General de Guerra (1936). Hom els troba també en l’exèrcit rus a la Segona Guerra Mundial i en la majoria de moviments armats revolucionaris d’inspiració marxista-leninista. Durant la Guerra Civil de 1936-39, als Països Catalans, com a tot el territori republicà, aquesta figura política formà part de les unitats militars dels partits socialistes i comunistes, com les columnes “Del Barrio” o “Carles Marx” —més tard, Divisió 27—, formada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya, la “Joaquim Maurín” o “Lenin” —més tard, Divisió 29—, formada pel Partit Obrer d’Unificació Marxista, i la “Fernández Bujanda”, amb forces de València, Castelló i Conca. Unes altres columnes, com la “Macià-Companys”, disposaven de delegat polític. Després dels fets de maig de 1937, amb la reorganització militar i la creació de l’Exèrcit de l’Est (comandat pel general Sebastián Pozas, nou cap de la Quarta Divisió Orgànica), Virgilio Llanos en fou nomenat comissari general.