complement

m
Biologia

Sistema compost per quinze enzims o més diferents del plasma, relacionats entre ells de manera que entren en activitat seqüencialment, determinant la formació de substàncies de notable importància en el procés de la inflamació.

L’activació del sistema del complement provoca efectes com ara la lisi cel·lular, l’alliberament d’histamina pels mastòcits i per les plaquetes, l’augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, la contracció dels músculs llisos, la quimiotaxi dels leucòcits i la neutralització de determinats virus. A més, el sistema de complement es relaciona amb altres sistemes com els de la coagulació, de la fibrinòlisi o de les cinines, i intervé en la patogènia de diverses malalties immunològiques, com el lupus eritematós sistèmic, l’artritis reumatoide, les glomerulonefritis i l’anèmia hemolítica autoimmune. La determinació dels nivells de complement en la sang és útil en el diagnòstic d’algunes d’aquestes malalties, i també en el control de llur evolució i de la resposta al tractament.