Limiten la foia, a l’oest, els tossals Gros (771 m alt.) i del Boix (734 m alt.), i a l’est, les Talaies d’Alcalà (528 m alt.) i la serra de Murs (425 m alt.). Oberta pel nord vers Sant Mateu i pel sud vers el pla de l’Arc, aquesta vall forma part del corredor prelitoral situat a l’eix tradicional de comunicacions paral·lel a la costa mediterrània. El 42% del territori és improductiu, ocupat en gran part (unes 5.600 ha) per matollar (hi abunden els espartars). Als sectors més plans hi ha hortes (160 ha) regades amb aigua del subsol; els principals conreus de secà són els garrofers, les oliveres, cereals, ametllers i figueres, i vinya. La ramaderia (2.700 caps d’ovins i 2.000 caps de cabrum) disposa d’abundants pasturatges. Els darrers anys s’han creat diverses granges de porcí i d’aviram. Hom hi explota pedreres de guix i de marbre. Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura (molins d’oli) i les tradicionals indústries menestrals (fusta, teuleria). La població ha minvat gairebé en un 50% des del 1910.
Carrer de les Coves de Vinromà
© CIC-Moià
La vila (covarxins; 198 m alt.) és al centre de la foia, a la dreta del riu Segarra. L’església parroquial, neoclàssica, és dedicada a l’Assumpció. Vora el raval de València hi ha un calvari amb una església notable. D’origen musulmà, el 1235 fou conquerida per Jaume I, que la cedí a Balasc d’Alagó; la carta de població fou atorgada el 1281. El 1294 passà als templers, i el 1316, a l’orde de Montesa; fou cap de la comanda o batllia de les Coves, la qual, en esdevenir cambra del comanador major, fou anomenada la Major. El 1421 hi tingué lloc una cort del Regne de València, iniciada a Traiguera. El municipi comprèn, a més, les caseries del Tirijà, de la Penya-roja i de la Mosquera, antic poble.