dalladora

f
Agronomia

Màquina agrícola que hom empra per a dallar cereals i farratges.

Consta, elementalment, d’un bastigi metàl·lic muntat sobre dues rodes o suspès d’un costat o del darrere de la màquina propulsora, generalment un tractor. D’un costat del bastigi surt l’òrgan tallant, format per una barra d’acer amb dents tallants, que hom anomena pinta, les quals acompanyen i guien el farratge cap a la làmina tallant o serra amb dents de doble tall, que sega el cereal per mitjà del moviment alternatiu que li és comunicat per les mateixes rodes de l’eina o per una presa de força des del tractor. Uns altres tipus de dalladores, a més de segar, poden també agarbar, lligar o batre.