Martí Díez de Liatzasolo

Martí Dies de Llazasolo
(?, ? — Barcelona, abans del 1583)

Escultor i tallista actiu a Barcelona entre el 1527 i el 1578, format possiblement a Itàlia.

Visurà obres de Pere Nunyes i Enric Fernandes (1527) i el retaule de Poblet del seu rival i antic col·laborador Damià Forment (1536), que criticà obertament. Associat amb els tallistes Jean de Tours i Joan Massiques, executà retaules a Mollet, Dosrius, Canyamars i Marata (1530); només amb Jean de Tours, féu el retaule major d’Arenys de Munt. Féu altres contractes a Barcelona, Terrassa (1539), Montcada (1544), Sàsser (1548), Sant Esteve de Castellar (1569), Lliçà de Munt (1576) i la Granada (1578), obres de les quals hom només conserva l'Enterrament de Jesús, de Terrassa, deteriorat el 1936 (cripta de l’església del Sant Esperit), i la imatge de la Mare de Déu de la Victòria, del retaule manat fer per Lluís de Requesens per a la capella del Palau Reial Menor de Barcelona (1556).

És autor també de la imatge de la Mare de Déu de l’altar major de Sanaüja (1543). Li són atribuïts el grup de la Dormició de Maria (Museu d’Art de Catalunya), procedent de l’església de Sant Miquel de Barcelona, i una imatge de la Mare de Déu de Montserrat (arxiu de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona). Correcte seguidor de l’art renaixentista era amic de Joan Boscà, la seva obra entronca amb la maduresa de l’estil i acusa una certa pesantor.