El concepte és aplicat especialment a la diferenciació cel·lular, puix que la diferenciació de teixits (histogènesi) prové de mecanismes de regulació a diferent nivell. La diferenciació té lloc durant el desenvolupament embrionari o en processos de regeneració. En començar la segmentació de l’ou, les cèl·lulessón semblants, i després, seguint mecanismes específics, adquireixen estructures, formes i funcions noves i diferents de les aconseguides per altres grups de cèl·lules. Cadascun d’aquests grups és un teixit. La base bioquímica de la diferenciació pot ésser considerada com la producció de tipus enzimàtics únics que originen grups de cèl·lules funcionalment i morfològicament distints. La diferenciació cel·lular pot variar entre aquests dos extrems: ésser profunda i definitiva des dels primers estadis, com en el cas de les cèl·lules nervioses, o bé ésser mínima, com en el cas dels histiòcits, que conserven la totipotència i això els permet d’intervenir en processos de regeneració. Les cèl·lules germinatives són absolutament indiferenciades i poden convertir-se en qualsevol classe de cèl·lula.
f
Biologia