desnaturalització

f
Química

Acció de fer perdre les qualitats naturals i pròpies d’una substància, la qual cosa hom aconsegueix per modificació de l’estructura de la molècula.

Així, en el cas de les proteïnes, els mètodes corrents de desnaturalització són el tractament amb àcids, bases, dissolvents orgànics o raigs X, o bé la simple agitació mecànica. Bé que els mecanismes de desnaturalització no hagin estat esbrinats del tot, hom suposa que hi ha un trencament en la cadena d’aminoàcids, i que la reordenació de llur seqüència produeix una cadena amb propietats fisiològiques distintes. Hom també aconsegueix la desnaturalització afegint a la substància, o traient-ne, un component essencial. En són exemples l’addició de piridina o d’alcohol metílic a l’alcohol etílic, que el fan inservible per a la preparació de begudes, i l’eliminació de la cafeïna del cafè, que n'altera les propietats farmacològiques. Hom anomena també desnaturalització l’estabilització de productes vegetals mitjançant la destrucció dels enzims, amb la qual cosa impedeix llur fermentació.