En l’home el primer disc és entre la segona i tercera vèrtebres cervicals, i el darrer, en el còccix. Consta de dues parts: el nucli polpós i l’anell fibrós, ambdós separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí. En l’os en creixement el disc constitueix la zona que permet al cos vertebral de créixer en alçada. El nucli polpós ocupa el centre del disc intervertebral; és blanc, brillant, semigelatinós i conté feixos molt fins de fibres col·làgenes, cèl·lules conjuntives i cartilaginoses i abundant substància amorfa, i actua com a mecanisme amortidor intervertebral, distribuïdor dels esforços i dispositiu d’intercanvi de líquid entre el disc i els capil·lars vertebrals. A través d’ell passa verticalment l’eix del moviment entre dues vèrtebres adjacents. L’anell fibrós és compost d’una sèrie de làmines formades per feixos col·làgens en espiral, i les seves funcions són unir els cossos vertebrals i proporcionar-los estabilitat, retenir el nucli polpós i també atenuar la pressió violenta d’un cos vertebral sobre un altre. Els discs intervertebrals constitueixen la quarta part de la longitud de la columna vertebral i tenen més gruix en la regió lumbar, on els trastorns són més freqüents.
m
Anatomia animal