El cos rocós desplaçat per un encavalcament és anomenat làmina encavalcant o mantell de corriment (de dimensions majors). Respecte a cadascun dels encavalcaments, la unitat rocosa que hi ha a sobre és anomenada bloc superior de l’encavalcament i la que hi ha a sota, bloc inferior, tot utilitzant la mateixa terminologia emprada per a les falles. En la formació de certes cadenes muntanyoses (les Rocalloses, els Alps, els Pirineus, etc.) l’escurçament es realitza en gran part mitjançant encavalcaments (cinturó d’encavalcaments); aquests separen grans mantells de corriment que, en apilar-se els uns sobre els altres, donen lloc a un gran escurçament. Normalment, aquests encavalcaments es formen en roques sedimentàries i solen seguir, principalment, els estrats incompetents com les argiles, els guixos o les sals (replà). El salt de l’encavalcament d’un d’aquests replans a un altre de superior es realitza a través d’una rampa.
m
Geologia
Encavalcament
© Fototeca.cat
Falla que dona lloc a l’escurçament d’un nivell rocós i situa roques més antigues per sobre de roques més modernes.