Descobert per Grimaldi (1665), era ja conegut de Newton i Huygens, els quals no li saberen donar la interpretació correcta. Consisteix, essencialment, en petites desviacions de la propagació rectilínea de la llum en incidir amb obstacles i orificis (xarxa de difracció), fet que produeix alternativament una sèrie d’ombres i de zones de llum, les quals depenen de les característiques geomètriques de l’orifici o obstacle i de la longitud d’ona de la llum. L’explicació d’aquest fenomen es basa en el principi de Huygens-Fresnel. Una conseqüència important de la difracció és que limita el poder de resolució dels instruments òptics, puix que, en no poder delimitar feixos de llum gaire prims, es pot produir superposició entre les zones de llum procedents de dos punts distints, i això impedeix de veure'ls separadament. Els fenòmens de difracció es produeixen, no tan sols per la llum, sinó en qualsevol classe d’ones, sempre que aquestes trobin obstacles de dimensions comparables a la de la longitud d’ona. Així, per exemple, hi ha la difracció dels raigs X i dels electrons i d’altres partícules elementals produïda per les xarxes cristal·lines.
f
Física