escola nova

f

Educació

Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX per A. Ferrière i desenvolupat al primer terç del segle XX als països europeus de democràcia formal (França, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i Suïssa) i àdhuc als EUA.

Tingué com a organisme bàsic el Bureau International des Écoles Nouvelles. Constituí alhora una superació de l’ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal. En el si del moviment foren experimentats diferents mètodes pedagògics (Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc.) sempre fonamentats en l’activitat de l’infant. El tipus d’escola que se’n derivà rebé el nom d’escola activa. Introduït als Països Catalans a partir del 1901, el moviment escola nova s’estengué ràpidament amb la creació d’una sèrie d’escoles privades i amb l’acció de la Mancomunitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. El 1936 assolí caràcter oficial amb l’establiment del CENU.