i literatura eslovena | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

literatura eslovena

substantiu femení f literatura lit
Literatura escrita en eslovè.

La cultura eslovena, abans de l’aparició de la literatura escrita, era rica en tradicions poètiques orals. Als segle X i XI aparegueren els primers documents literaris escrits, de caràcter religiós. Els principis de la formació de la literatura eslovena estan lligats al moviment religiós protestant del segle XVI, en el qual es destaquen les obres didàctiques de Primož Trubar i la traducció de la Bíblia a la llengua vulgar per J. Dalmatiu. La literatura profana sorgí al segle XVIII, coincidint amb el reconeixement cultural eslovè (el monjo de Markho Pohlin, 1735-1801; Valentin Vodnik, 1758-1819, autor d’una gramàtica). Amb el Romanticisme, que té el seu representant més destacat en el poeta France Prešeren (1800-1849), es consolida definitivament la tradició literària eslovena. Entre els romàntics, cal esmentar també el contista Fran Levstik (1831-1937), els poetes Simon Gregorčic i Simon Jenko (1835-1869), i Josip Jurčic (1836-1932), autor de la primera novel·la en eslovè (1866). A la darreria del segle XIX, el Romanticisme és desplaçat per una orientació realista de temàtica bàsicament social, representada, entre d’altres, pels prosistes Janko Kersnik (1852-1957) i I. Tavčar (1851-1923). Al principi del segle XX, la literatura eslovena rebé una forta influència alemanya, palesa en les obres d’Ivan Cankar (1876-1918) i Oton Župančič (1878-1949). Aquesta influència és clara ja en l’adopció de les avantguardes de l’època i culmina en el període d’entreguerres, en el qual l’expressionisme esdevé el corrent predominant. Després de la Segona Guerra Mundial, autors com Matej Bor (1913) i Tone Deliškar (1900) reflecteixen l’experiència bèl·lica en una gran diversitat d’estils, que contrasta amb l’uniformisme del “realisme socialista” establert en altres països de l’Est. Al llarg dels anys cinquanta i posteriorment, les noves generacions d’escriptors, entre els quals es destaquen C. Zlobec (1925), G. Strniša i D.  Zajc, s’han caracteritzat pel refús de fórmules rígides i l’adopció dels nous corrents literaris, que coexisteixen amb una fidelitat considerable a la literatura popular. La poesia i el conte curt són treballats, entre d’altres, pels escriptors Marko Jensterle, Svetlana Makarovic, Andrej Blatnik, Brane Mozetic i Drago Jancar.

Llegir més...